Exposiciones

Información del evento:

  • Jue
    28
    May
    2015
    Vie
    31
    Jul
    2015

    LOOP - EUGENI BONET Y ALEIX GALLARDET

    Dijous i Divendres de 19:00 a 21:00hc/Badajoz 08005 Poblenou - Barcelona

    Poster

     

    The Perception of Doors
    2014

     

    Instal·∙lació de doble projecció, en angle l’una de l’altra, sobre dues parets adjacents i amb bucles de  durades divergents.

     

     loop

    Un trencadís lleuger –no tant per al nervi òptic– a partir d’un bunyol cinematogràfic, més apreciat avui que no pas com ho va ser, majoritàriament, quan va arribar a les sales. A la faisó d’una comèdia d’embolics –que ara són de coordenades d’espai i temps, cossos desdoblats i entra-­‐i-­‐ surts sincopats–, una farsa embogida més que no pas esbojarrada, aquesta destrossa vol ser però una mena d’homenatge.

    Charlie Chaplin pretenia que A Countess from Hong Kong, el darrer film que va fer i l’únic en color i pantalla ampla, era el millor que havia fet mai. Però, el 1967, semblava un anacronisme amb una flaire de cel·∙luloide ranci i de colors apastelats. I és que, tot i ser una pel·∙lícula ben xerraire, Chaplin l’havia concebut trenta anys abans, encara descol·∙locat per l’esdeveniment del cinema parlant.

    Les cabrioles del slapstick, les situacions vodevilesques que puntuen l’acció, són les retingudes aquí, tot prescindint (o potser no del tot?) d’una trama romàntica que pren un biaix amarg i amb el rerefons político-­‐sexual que hi ha qui ha arriscat a veure-­‐hi. De tant en tant, una imatge d’alliberament procura una fugida de l’espai huis clos i de les tres unitats trastocades d’acció, lloc i temps.

    Un desori mut però no totalment silent (fins i tot amb algun bri de diàleg) on torno, un cop més, a les meves aficions per les imatges en desordre i enfilades a l’atzar; per la multiplicació de pantalles i projeccions; i en persecució del bucle perpetu.

     

    Eugeni Bonet (Barcelona 1954) toca diverses tecles en les àrees del vídeo, el cinema i els mitjans digitals. Des dels anys setanta, la seva activitat s’ha desenvolupat entre la reflexió i la pràctica, i entre el marc de les arts visuals i el de la imatge en moviment.

    La seva obra de creació va de les filmescultures i peces de projeccions múltiples dels setanta al film 133 (1978-­‐1979, amb Eugènia Balcells), en la cruïlla del cinema estructural amb les pràctiques del found footage; i de videoassaigs sobre l’art i la vida de Marcel Duchamp o sobre la poesia experimental de Juan-­‐Eduardo Cirlot, fins als llargmetratges Tira tu reloj al agua (Variaciones sobre una cinegrafía intuida de José Val del Omar) (2003-­‐2004) i eGolem (2007-­‐en curs), aquest últim també concebut per a una futura versió en línia. Projectes que alterna amb altres execucions més ràpides i de format breu, sovint a partir d’imatges trobades i reciclades.

    Per la banda del comissariat d’exposicions i programacions audiovisuals, les més recents han estat: Properament en aquesta pantalla: el cinema lletrista, entre la discrepància i la sublevació (2005, amb Eduard Escoffet), Gustavo Romano. Sabotaje en la máquina abstracta (2008) i Desbordamiento de Val del Omar  (2010-­‐2011).

    El 2014, el MACBA li ha dedicat una exposició que, amb el títol L’ull escolta. Eugeni Bonet: pantalles, projeccions, escrits, ha reflectit la seva triple activitat com artista, curador i escriptor; exposició acompanyada per l’edició d’un llibre recopilatori, Escritos de vista y oído, així com d’una pàgina web que n’eixampla els continguts.

    http://www.boneteria.mydocumenta.com/ [en construcció]
    http://vimeo.com/boneteria
    http://www.hamacaonline.net/autor.php?id=191
    http://www.macba.cat/ca/expo-­‐eugeni-­‐bonet
    http://www.macba.cat/eugenibonet/

     

    AL CREPUSCLE 

    Un video d'Aleix Gallardet Inspirat en Im Abendrot de Richard Strauss.

     “Per que avui gaudim amb la visió dels escenaris que ens ofereix la natura, ha estat necesari que poetes, pintors i d'altres artistes comencesin un dia a projectar una mirada estética i una intenció artistica sobre el mon.

    Paisaje i Arte contemporaneo. Pensar el paisaje CDAN 2007. Javier Maderuelo”.

    Al Crepuscle l'art i la natural, la música i l'aigua s'abraçen per interpretar-nos una dança que els llença a tots en caiguda lliure i ens mostra en un joc d'harmonies el que és esencia de vida: el moviment.

    Al Crepuscle tracta el moviment amb un sol pla seqüència que  observa com una torrencial plutja d'impresionantss imatges d'aigua salten, exploten i brillen al ritme de la composició musical de Richard Strauss. Son els efectes del màgic poder de la musica que semble haver trobat el lloc per fer-nos gaudir de la bellesa del espectacle: l'aigua  esmicolant-se i explotan en desenes de millions de cristalls liquits que generen formes que res més la natura i l'art ens poden donar.